El llibres parlen de somnis per complir, de lluites per guanyar, d'amors per conquerir. Però no n'hi ha cap que ens digui que a vegades HEM de perdre. Ens costa d'acceptar que les batalles també s'han de saber abandonar. Potser necessitem algú que ens digui "deixa-ho estar", o potser som nosaltres mateixos que ens adonem que ja no volem patir més. Perdre, sense eufemismes, no agrada a ningú, ni ens fa més forts, ni ens ajuda a no caure en els mateixos errors. Perdre és perdre, i és dolent, i fa mal. Però en aquesta vida no hem vingut a guanyar. O és que encara hi ha algú que s'ho pensi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario