El desig

A vegades el desig és tan fort que corre per les venes, a vegades el desig fa tant de mal que et reventa el cor. És tan intens que t'omple d'un sentiment inexplicable, que no podries descriure ni amb totes les paraules de totes les llengües del món. És tan roent que t'escalfa la pell, i cada petita part del teu cos.

Però el pitjor és quan el desig no es pot satisfer. Llavors es converteix en una bèstia disposada a arrassar-ho tot. Insaciable. I jo tinc un desig que no es fa realitat. Jo vull ser lliure, jo vull viure en una terra lliure. Jo m'estimo amb tanta fermesa la meva llengua, que seria incapaç d'oblidar-ne un sol mot. Vull tant la meva terra, que no podria mai esborrar-ne una sola petjada. M'apassionen tant Papasseit, Carner, Espriu, que me'ls aprendria de memòria per no deixar de recitar-los ni un sol dia. I l'albada, i el capvespre i les nits vora el mar i la mar a la meva vora.