Els nens especials

- I què tenen?

-Qui?

- Això de què parlaves, els nens especials.

- Doncs són uns nens amb una sensibilitat exquisida, capaços d'entendre cada concepte a la primera, amb un sentit de l'empatia enorme i amb un somriure en què anheles de reconèixer-te.

- Tot això?

- I més, ja pots començar a parlar amb ells de televisió que acabaràs amb un discurs de la política esperpèntica actual.

- Ja t'entenc.

- No te n'adones, però parles i parles i ells et miren, només els especials vull dir, et miren amb uns ulls com taronges. I asseveren les teves ( o no tan teves) tesis sobre la fallida del capitalisme.

- Ostres!

- Sí, i el més curiós és que ells encara són en un món a molts anys llum del nostre, però m'entenen. I, de tant en tant, m'etziben algun comentari de nen il·lustrat que em deixa de pedra.

- Potser és que encara ets aquella nena que un dia també va impressionar la professora.

- No, jo ja no sóc aquella nena, i mai no he estat de les especials, creu-me. Però saps que són tan nobles que aconseguiran tot el que voldran, que són tan tendres que mai no faran mal.

- ...

- Perdona! Va continua! Ara toquem només amb la mà dreta.