
Estic empipada. M'han intentat entabanar. M'han intentat vendre una bossa de plàstic per 0,99 €, i jo ja en duia una de roba.
- Yo la tengo y va muy bien.
- Ja, però és que jo ja en tinc una de roba.
- Pero ésta es tres veces más grande. - I ha procedit a desplegar-la, jo ja em veia embolcallada talment com en una obra de Christo. El cas és que aquella dona no tenia gaire ben fonamentada la percepció de l'espai en tres dimensions.
- Sí, ja ho veig. Jo la vaig comprar per un euro a uns nens de l'escola dels meus fills.
- Pues esta no es tan cara. Sólo son 99 céntimos.- Ja comencem, com odio els preus que apel·len a la ineptitud dels consumidors.- Y además, ésta no se rompe.
I llavors m'ha vingut al cap una idea fugaç, si és una bossa tan resistent potser no estaria de més comprovar-ho. I posar-la-hi al cap. Fugaç, ja ho he dit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario