Què és la força de voluntat? La força de voluntat és una altra manera de sentir-nos satisfets amb nosaltres mateixos pel fet que ens hem negat un plaer. Això ja prové dels grecs antics, d'aquells pensadors que deien que havíem de saber contenir el plaer. I és que, què ens donarà més plaer que el fet de saber que som forts contra la temptació? De fet, el plaer dura poc, és efímer. Però si ens l'estalviem, podem estar dies, setmanes o fins i tot mesos gaudint de la nostra força de voluntat. I recordant-nos com de bé ens sentim per no haver fet això o allò altre.
Ara us en faré un esquema gràfic:
PLAER PLAER PLAER FORÇA FORÇA PLAER PLAER PLAER FORÇA PLAER PLAER FORÇa PLAER FOrça PLAER força PLAER.
PLAER PLAER PLAER FORÇA FORÇA PLAER PLAER PLAER FORÇA PLAER PLAER FORÇa PLAER FOrça PLAER força PLAER.
Així és com solen acabar les nostres discussions internes.
Però realment, per què convertim el plaer en una temptació? Potser és que relacionem plaer amb prohibit. Potser és perquè vivim en una societat que ens prohibeix tots els nostres plaers. Potser és perquè...Crec que avui, després de dues setmanes de sentir-me forta contra la temptació, faré campana.
la veritat és que llegint aquesta reflexió m'he vist moralment obligada a escriure.. perquè parlar del dilema plaer - força de voluntat o, el que pot ser el mateix, cor - cap és per a mi com sentir la meva biografia.
ResponderEliminarpenso de totes maneres que hi ha un altre element clau que entra en joc i que no has anomenat.. la por. potser sigui la manera d'autojusitificar la meva poca força de voluntat, però per a mi aquest poder interior no és un motiu d'orgull sinó una senzilla disfressa de la por que ens fa jugar-nos-ho tot a cara o creu.. perquè el plaer ho és tot tant si guanyes com si perds. per tant, fins ara i segurament autoenganyant-me, he viscut orgullosa de no sotmetre la raó a l'estómac i no deixar que el plaer caigués davant la solemnitat de la força de voluntat......
.......tot això fins avui. perquè si tu dius que després de dues setmanes de senir-te forta contra la temptació, has caigut avui..... jo et dic que, després de tota una vida de viure pel plaer i per la voluntat (sense força davant), em rendeixo a aquest poder que tant orgullosa fa sentir la gent..... perquè avui no puc més, no puc seguir lluitant per continuar perdent i perdent.... perquè avui he donat el gran pas de preferir la mediocritat que em proporciona l'amagatall de la força de voluntat que no pas el tot o res del cor que acaba per a mi sempre sent un res.
jo espero que tu segueixis rebel·lant-te contra la força de voluntat i, per dur que sigui (jeje), facis moltes més campanes ;)