Foc a la burrocràcia!

Fa tres dies que vaig d'una banda a una altra, dels despatxos dels professors a gestió acadèmica ( que, per cert, no en té res ni de gestió ni d'acadèmica), amunt i avall, avall i amunt. I sabeu què és el més divertit? Encara no he avançat ni una mica, tothom es treu el mort de sobre aquí! I qui en paga les conseqüencia? L'alumnat. És clar, nosaltres no cobrem per anar d'un lloc a un altre. Nonsense.

Però això podria ser molt pitjor. No m'imagino com deu ser la burrocràcia interplanetària. Imagineu-vos quina vida de bojos deu viure un estudiant de Mart que vulgui marxar d'Erasmus a Venus. Suposo que ha de començar a pensar en l'Erasmus des que neix. Els seus pares han de començar a fer cua a gestió acadèmica quan encara no l'han concebut. I espereu, que encara hi sigui a temps! Doncs ara imagineu què els va passar a uns pobres pares de Júpiter, que van començar tots els tràmits deu anys abans que nasqués el seu fill. Tenien tantes esperances que seria un jove amb molt de talent! I el seu fill els va sortir tot un geni. A classe treia sempre matrícules, era un nen excepcional. Va arribar a la universitat i va començar a estudiar ciència de partícules microsintètiques ( una ciència amb molt de futur a Júpiter). I finalment, el dia que ho havia de preparar tot per marxar a Plutó, quina va ser la decepció del nano quan li van comunicar que Plutó havia deixat de ser un planeta i que havien hagut d'anul·lar el conveni amb la universitat!