
Avui és dia de pluja i, per tant, tots els meus pensaments menen a la fatalitat. Els dies de pluja en un país que és (o serà) tropical es converteixen en autèntics malsons. O això és el que m'ha ensenyat l'experiència. Són dies en què els trens, extraordinàriament, deixen de funcionar, a la carretera hi ha cues i més cues, hi ha vaga d'autobusos, de cop i volta desapareixen tots els paraigües, toca verdura per sopar i , paradoxalment, no falta cap professor. I sí, això és per culpa de la falta de previsió. Però què hi hem de fer? No podem preparar-nos cada dia les bótes d'aigua, l'impermeable, el paraigües...per si de cas. No. Nosaltres no som així, o almenys jo. La fatalitat t'ha d'agafar desprevingut, si et prepares per rebre la bofetada de cara, ja no serà tan forta. Això ens porta a una conclusió: si avui també és un dia-catàstrofe per tu, enhorabona. Perquè voldrà dir que avui et llevaves pensant que seria un gran dia; que cada dia et lleves amb un somriure d'orella a orella; i que, per molt trist i deprimit que et sentis avui, quan t'allitis, frisaràs perquè sigui demà. Un bon dia pot ser qualsevol dia.
Molt conmovedor i cert jaja. Ja saps què és el pròxim q as d penjar no? ODA A LA MEVA DENT!!! i després el fake.
ResponderEliminarsí, això un altre dia hhehe
ResponderEliminar