
Avui he perdut le paraules. Crec que m'han caigut mentre corria per agafar el tren al matí. Tot era tan confús que ni me n'he adonat. Tot ha començat a tornar-se estrany quan he arribat a la universitat i no he pogut articular ni un mot, he patit el fenomen de tenir-ho-a-la-punta-de-la-llengua. I ho he passat malament, no perquè no m'he pogut comunicar durant tot el matí, sinó perquè havia d'escriure el blog, no podia deixar de fer-ho just el quart dia. Això m'ha tingut capficada fins ben entrat el migdia. Ha estat llavors quan se m'ha acudit resseguir tot el camí fins a casa per buscar les paraules. M'ha costat tres hores i vuit minuts recol·lectar-les ( de totes maneres crec que encara me'n falten!). Quan ja m'ha semblat que les tenia totes, m'he proposat de tornar a casa. Atenció! Ha estat només una proposta que no s'ha vist realitzada fins al cap de quatre hores ( vagues i més vagues). I així és com finalment m'he assegut davant de l'ordinador, l'he engegat i m'he adonat que no tenia connexió. Fins ara, que ja són quarts d'onze, ara ja puc començar a escriure sense por de quedar-me en blanc, ara ja tinc moltes paraules. Ara em trobo que em manquen les idees...
Bona nit!
Bona nit!

No hay comentarios:
Publicar un comentario