Dues parelles i un restaurant. Dues taules i un restaurant. L'una té vint anys, l'altra ja deu rondar els cinquanta. Sopen. Els uns demanen pizza per compartir i una aigua, només una. Els altres mengen entrecot al roquefort, amanida de salmó i pasta amb ceps, ho acompanyen amb un Raimat i prenen cafè i copa. En una taula es parla de futur, en l'altra de passat. Els uns riuen i s'enfaden. Els altres s'enfaden i no riuen. L'home fa pudor de fum i la dona de nostàlgia. El noi fa ulls de cansat i la noia de somni i esperances. Una taula paga en targeta. L'altra en efectiu. Se'n van. Una parella camina agafada per aquí i per allà. L'altra ha estat separada pel temps, i es criden, i es criden més. La primera arriba a casa d'ella i es besen, però es giren pels crits. L'home és sol, la dona s'escapa. I ell corre darrere d'ella, però no pot atrapar-la, o no vol. Entra dins del cotxe fent un cop de porta. El noi engega el cotxe. L'home prem l'accelerador. El noi posa la marxa. La noia s'ho mira. La dona qui sap on és.
Quatre vides separades pel temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario