miércoles, 12 de mayo de 2010

Els cors fràgils


- I a què diu que es dedica?
- Em dedico a destrossar cors.
- Ostres! I com ho fa?
- Doncs els premo ben fort, els aixafo, fins que en trec tot el suc.
- I com ho pot fer, això?
- Ui, no li ho puc explicar.
- Per què?
- Bé doncs, no tothom ho pot entendre, sap?
- Què insinua? Que no sóc prou llest?
- I ara! El cas és que m'han arribat veus, que és una mica ximple, però molt bon paio, eh?
- Qui li ho ha dit, això?
- No ho sé ben bé, pregunti-ho a la seva dona.
- Ei, amb la meva dona...
- Què?
- No s'hi fiqui!
- Ui , doncs precisament no és això el que ella diu als altres homes.
-Què insinua? Que és una fresca?
- I ara! Però he sentit veus...que la seva dona no és gaire ximple, per dir-ho d'alguna manera.
- Qui li ho ha dit això?
- No ho sé, però pregunti-ho al de can Fuster.
- No, no pot ser. Si som amics de tota la vida!
- Ei, ei , ei. Que jo no li he dit res.
- I amb qui més, si no és secret, és clar. Tot i que no crec que ho sigui gaire, si tot el poble en va ple.
- I ara! Bé, podria preguntar-ho....L'altre dia eren quatre ho cinc els qui ho comentaven.
- I a més en fan tertúlia? Això és denigrant...
- Ei, que jo no li he dit res!
- Me'n vaig. Espero no haver-lo de veure mai més...
I en Joan va marxar amb el cap cop.


Al capdevall no havia estat una feina gaire difícil aquest cop.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Datos personales

Mi foto
www.gemmarepiso.com @Gemma_Repiso