I si construíssim un món a mida? Un món que nosaltres podríem desxifrar, perquè hauríem estat nosaltres els qui l'hauríem encriptat. Un món fet perquè nosaltres en descobríssim l'entrellat. Quina gran sort pels físics, químics, metges!
El món l'hauria de crear un equip d'homes renaixentistes i il·lustrats, però també de lluitadors i somiadors, i hi haurien de col·laborar pobres i rics. No hi hauria lloc pels mentiders ni pels assassins ni pels maltractadors ni pels...dissidents, no hi hauria Llucifers. Tothom en tindria prou amb el que li pertocaria. Ningú no hauria de demanar mai res, perquè seria feliç. I és més, tothom seria lliure.
Els deixaríem triar si volen ser lliures o si volen ser feliços?
Evidentment que no, qui no vol ser feliç?
És pot ser feliç per obligació?
No has entès res. Viuríem en un món on ningú no es plantejaria si ha de ser feliç o no, perquè no existiria la tristesa.
Ni la felicitat.
No existiria la tristesa; tan sols l'amor i l'amistat. Tothom estimaria amb bogeria els seus fills, els seus pares, els seus marits i les seves mullers. Viuríem en el món de la comprensió i el bon fer. La gent se saludaria pel carrer i es desitjarien un bon dia. S'hauria acabat la fredor de les grans urbs. La gent somriuria a totes hores i mai no cauria cap llàgrima.
I qui seria el tirà de la teva tirania?
La felicitat.
El món l'hauria de crear un equip d'homes renaixentistes i il·lustrats, però també de lluitadors i somiadors, i hi haurien de col·laborar pobres i rics. No hi hauria lloc pels mentiders ni pels assassins ni pels maltractadors ni pels...dissidents, no hi hauria Llucifers. Tothom en tindria prou amb el que li pertocaria. Ningú no hauria de demanar mai res, perquè seria feliç. I és més, tothom seria lliure.
Els deixaríem triar si volen ser lliures o si volen ser feliços?
Evidentment que no, qui no vol ser feliç?
És pot ser feliç per obligació?
No has entès res. Viuríem en un món on ningú no es plantejaria si ha de ser feliç o no, perquè no existiria la tristesa.
Ni la felicitat.
No existiria la tristesa; tan sols l'amor i l'amistat. Tothom estimaria amb bogeria els seus fills, els seus pares, els seus marits i les seves mullers. Viuríem en el món de la comprensió i el bon fer. La gent se saludaria pel carrer i es desitjarien un bon dia. S'hauria acabat la fredor de les grans urbs. La gent somriuria a totes hores i mai no cauria cap llàgrima.
I qui seria el tirà de la teva tirania?
La felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario