Hem de córrer

Corre camps a través, les cames comencen a cansar-se però no defalleixen. Sent que els peus s'han convertit en propulsors de foc i els braços acompanyen el moviment de tot el cos amb una força que mai abans no havia experimentat. En el seu cap només hi ha una idea: marxar ben lluny, no dexar que l'atrapin. No pot mirar enrere, ni tan sols pot aturar-se per esbufegar. Un temor indescriptible l'arrossega cap a la fatiga. Malgrat tot, vol fugir. Ja no sap quant fa que no reposa, potser hores, potser dies, potser anys. El cor ja és una bomba que pot esclatar en qualsevol moment, els batecs són cada cop més insistents, ja no hi ha vacil·lació.

Ha de continuar.

Fuig, com sempre ha fet. Fuig del passat, dels sentiments, del futur, del present.

"No miris enrere, no miris endavant, no vulguis saber què t'espera, no vulguis recordar el que ja has viscut. Oblida-te'n, ja només pots fer el que sempre has fet: intentar que el temps no et devori a tu també."