Un Sant Jordi sense tu

Surt el Sol per la finestra i rebrota el verd de les fulles cada matí, un verd que no és el meu verd. Un verd que fuig de tots els verds que mai abans havia vist. La llum m'arriba directa als ulls i em desperta.

La vida, penso, de nou la vida. Però la vida és difícil sense tu. La vida era llevar-me per tu, riure amb tu i fer l'amor cada nit. La vida era esperar-te en una estació o fer quilòmetres per un petó. La vida eren les palpitacions al cor, les abraçades en despuntar el dia. La vida era una cançó que no s'acabava, un concert que ens feia saltar al compàs dels nostres desitjos.

La vida era formatge i vi, somnis i anhels, llengua i cultura. La vida era tot el que ja no és.

La vida sense tu fa mal, molt de mal.